corda, -des
(Del llatí chorda, budell.)
- s. f. Conjunt de fils de cànem, espart, cotó, pita o un atre material que retorçuts entre sí formen un sol cos llarc i flexible de grossor variable segons per a lo que s’utilise.
- ant. Cordó.
- La corda que s’atesa als dos extrems d’una ballesta o arc.
- Cada u dels fils que s’utilisen en molts instruments musicals per a produir sons.
- Cada una de les quatre veus fonamentals del cant: baix, tenor, contralt i tiple).
- Extensió de la veu des de la nota més baixa a la més alta que pot aplegar.
- La part d’un rellonge que li dona impuls per a funcionar.
- Donar corda al rellonge, tensar el mecanisme que dona impuls a un rellonge.
- Tindre corda un rellonge, tindre el mecanisme impulsor en disposició per a que funcione.
- Força impulsora d’un mecanisme i per extensió espenta, ànim, ganes de fer una cosa.
- Donar corda ad algú, loc. Deixar-lo charrar, incitar-lo, donar-li ocasió de parlar molt.
- Conjunt de persones nugades a una corda per a obligar-les a un treball o impedir que fuigguen.
- Cordada de coets.
- Nàut. En una embarcació, peça grossa que va endentada de popa a proa per baix dels baus, que servix de reforç al buc contra la flexió llongitudinal.
- Nàut. En una embarcació, cada u dels taulons grossos que formen el centre de la coberta i que van de popa a proa.
- Geom. Llínea recta que va tallada per dos punts, un arc o porció de curva.
- Anat. Cordes vocals, lligaments de la laringe que es tensen, vibren i produïxen sò.
- Corda de nucs, corda en nucs separats a una certa distància que facilita pujar per ella.
- Corda fluixa, cable sobre el que fan eixercicis els volantiners.
- Ser de la corda, loc. Opinar o pensar igual que algú.
- Estar en la corda fluixa, loc. Estar en una situació delicada, de perill i inestable.
- Per baix corda, loc. De manera oculta.
- Estirar la corda, loc. Extremar el rigor.
- Afluixar la corda, loc. Moderar el rigor.
- La corda i el poal, loc. Se diu de dos persones inseparables. També es diu Sant Roc i el gos, que cacen pels dos.
- Anar com el bou en la corda, loc. Anar a la força.
- Portar o tindre corda de penjat, loc. Tindre molta sòrt.
- Joc de la corda, joc que consistix en fer rodar una corda agarrada pels dos caps i botar-la u o més chiquets.
- Amollar corda o donar corda, loc. Deixar anar gradualment la corda que es té agarrada.
- Tirar en la corda, loc. En l’Albufera de Valéncia, fer alvançar la barca o albuferenc tirant d’ella en una corda des de terra.
- Tirar moltes cordes, loc. ant. Expondre i discutir en moltes opinions.
- Fer cordeta, fabricar corda en espart. met. Anar molt estrenyut de ventre. Tardar molt en fer la deposició.
- Per baix corda, en el joc de pilota valenciana, falta en la jugada per no passar la pilota per dalt corda.
- La corda ho dirà, en el joc de pilota valenciana, se diu quan la pilota pega en la corda i és falta.
- Tallar corda, en el joc de pilota valenciana, jugar la pilota en molta força i buscant la corda per a fer-la quinze.
- Diners a la corda, en el joc de pilota valenciana, premi en partida per al jugador o jugadors que la guanyen.
- Ser cordeta plana, loc. Ser una conclusió òbvia, evident.