música, -iques
(Del llatí musĭca, mat. sign.)
- s. f. Art d’expressar per mig de sons harmonisats determinats sentiments.
- Successió de sons combinats en ritme i en perfecta harmonia.
- Música vocal, la composta per a ser cantada.
- Música instrumental, la composta per a ser tocada per instruments.
- Música llaugera, la melodiosa fàcil de recordar.
- Música rítmica, la que predomina en ella el ritme.
- Música sagrada, la pròpia dels actes religiosos.
- Música profana, la que no té connotacions religioses.
- Música de cambra, la que s’interpreta per un grup reduït i en orige per a unes poques persones.
- Conjunt de partitures.
- Per extensió, Conjunt de sons que són agradables a l’oït.
- Companyia de músics que toquen instruments.
- fig. ant. Embolics, mal de caps que porta una qüestió.
- Música celestial, paraules i promeses no reals.