harmonia, -ies
- s. f. Equilibri; correcta adaptació mútua entre les diferents parts que formen un conjunt.
- Acort, coincidència o bona concordança d’idees, interessos, opinions, sentiments, etc., entre dos o més persones.
- Harmonia vocàlica, Lling. Tendència d’una vocal àtona a harmonisar-se o paréixer-se a la tònica més pròxima.
- Acort agradable entre sons, colors o moviments simultàneus.
- Estructura d’una obra o un fragment musical des del punt de vista dels acorts i de la seua composició, alvanç i modulació.