equilibri, -is
(Del llatí aequilibrĭum, mat. sign.)
- s. m. Estabilitat d’un cos conseguida per mig de la compensació de forces que actuen sobre ell.
- plr. Eixercicis o moviments dirigits a mantindre dret un cos que no té molta base per a sostindre’s.
- Pes igual a un atre al qual contrarresta.
- fig. Moderació, equanimitat, sensatea en els actes i valoracions.
- Compensació, harmonia entre coses diverses o diferents.