pe, -es
pes, -sos
(Del llatí pēnsu, mat. sign.)
- s. m. Acte i efecte de pesar.
- Força de gravitació que tenen els cossos per tendir cap al centre de la terra i per la qual eixercixen una pressió sobre els objectes que els soporten.
- Pes absolut, força de gravetat resultant de qualsevol cos.
- Pes atòmic, relació entre el pes de l’àtom d’un element i el de l’àtom d’hidrogen pres com a unitat.
- Pes brut, el pes total, inclosa la tara.
- Pes específic, relació entre el pes d’un volum determinat d’una substància i el pes d’un volum igual d’una atra substància presa com a unitat.
- Pes mort, el d’una persona o objecte inanimat que gravita en tot el seu pes; sospés.
- Pes net, el que queda del pes brut deduïda la tara.
- Pes relatiu, relació entre el pes absolut d’un cos i un atre considerat com a unitat.
- Pel seu pes, per la força de la gravetat.
- Aplicat als boxejadors, pes mosca, pes ploma, pes gall, pes pesat: classificació d’estos deportistes segons els quilos que pesen.
- Peça pesada que s’utilisa en gimnàsia o halterofília.
- Peça que es llança en el deport del llançament de pes.
- fig. Pesar, preocupació, disgust i tot allò que oprimix l’esperit i lleva vitalitat: El pes dels seus pecats. El pes de la culpa.
- fig. Importància o calitat d’una persona o cosa: Home de pes.
- Peça generalment metàlica que s’utilisa com a unitat per a calcular el pes d’uns atres objectes.
- Instrument per a pesar, balança.
- Departament, oficina o lloc a on se pesen oficialment mercaderies o es comprova el seu pes.
- A pes d’or, loc. A un preu molt elevat.
- Alçar en pes, loc. Alçar una cosa completament, sense deixar-la tocar terra, alçar a sospés.
- En pes, loc. Tot un grup de persones juntes i a l’hora: Quan acabà l’obra el públic s’alçà en pes a aplaudir.
- Pel seu pes, loc. Sense intervenció d’agents estranys, per la seua força natural.