aéreu, -ea, -us, -ees
(Del llatí aereus, d’aire.)
- adj. m. D’aire o format d’aire: Front aéreu. Corrents aérees.
- Relatiu a l’aire o propi d’ell.
- Que es troba, està, viu o es realisa en l’aire: L’avioneta feu unes acrobàcies aérees: Els pardals són animals aéreus.
- Sotil, llauger, vaporós com si fora d’aire: Perfum aéreu. Teixit aéreu.
- fig. fantàstic, irreal, immaterial.
- Bot. Òrguens aéreus, els òrguens de les plantes que no estan baix terra o dins de l’aigua.
- Biol. Animals o plantes que viuen en contacte directe en l’aire atmosfèric.
- Pint. Perspectiva aérea, manera de presentar els objectes lluntans de manera desdibuixada i vaporosa, com si l’aire i la distància impediren una percepció nítida i definida.
- Base aérea, Mil. Aeroport en fins militars.
- Força aérea o forces aérees, arma o armes aérees, avió o conjunt d’avions de guerra.