pols, -sos
(Del llatí pŭlsu, mat. sign.)
- s. m. Glatit intermitent produït pel moviment de la sanc en circulació que es percep en certs punts de les artèries, principalment en les monyiques.
- Part de la monyica a on se percep el moviment de la sanc en circulació.
- Prendre el pols, percebre el moviment de la sanc en circulació d’una persona prenent-li la monyica.
- Agarrar el pols a una cosa, loc. Aplegar a dominar una cosa, una art, una matèria, saber com funciona, com va a actuar, evolucionar...
- Fermea i vigor en la mà per a eixecutar alguna acció que necessita de precisió.
- A pols, fer una acció en la sola força de la mà i la monyica, sense descansar ni recolzar el braç.
- Tindre bon pols, tindre fermea i vigor en la mà per a realisar una acció en precisió.
- Tremolar el pols ad algú, tindre tremolor en la mà.
- Cada una de les dos parts del cap entre l’ull i l’orella a on se percep el glatit produït pel moviment de la sanc en circulació.
- Alterar-se de polsos, loc. Enfadar-se molt algú, pertorbar-se.