excusat, -ts
- s. m. var. ort. V. escusat.
observacions/documentació: Se tracta d’una confusió en el participi del verp excusar, quan en realitat escusat ve del llatí absconsus, amagat.
excusat, -ada, -ts, -ades
(Del part. pass. de excusar.)
- adj. m. Justificat, disculpat.
- Eximit, exculpat.
- excusat coincidix en:
- el participi masculí singular de excusar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)