assampar
Flexió verbal »(Possiblement de l’onomatopeya samp.)
- v. tr. Agarrar en violència o ràpidament a una persona, animal o cosa que fuig o que és difícil d’agarrar: El gat ha assampat el pardalet al vol. Quan va vore passar a la veïna l’assampà i li digué quatre coses.
- Agarrar d’amagat, furtar: Tenia els diners en la cartera i me’ls ha assampats.
- Agarrar en energia i determinació: Quan sentí que l’amenaçava, assampà la maleta i se n’anà.