Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: broma
broma, -mes
(Del grec βρῶμα, cuc de fusta.)
  1. s. f. Molusc de l’espècie Teredo navalis, de pechina menuda que es dediquen a rosegar les fustes sumergides dins de la mar per lo que causen grans destrosses en les construccions navals.
  2. Acte de dir coses alegres o en to de burla.
  3. Les coses que es diuen o fan per a fer gràcia o burla.
broma, -mes
(Del llatí brūma, vent d’hivern.)
  1. s. f. Boira poc espessa o la que es fa en la mar i cobrix l’horisó.
  2. dialect. Bromera.
  3. Bava de caragol.
  4. Cavitat que forma el filat de caçar perque no està atesat i que impedix que mate l’enza.
  5. Tindre manco substància que una broma de caragol, loc. Se diu d’una cosa que té molt poca substància, que no fa profit.
broma, -mes
(Relacionat en brom, planta.)
  1. s. f. local. V. llepó.
Buscar broma en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
  • Paraules que tenen una escritura pareguda: embromat.