rosegar
Flexió verbal »(Del llatí *rodĭcare, mat. sign.)
- v. tr. Desfer una cosa sòlida en chicotetes parts gràcies a les dents, mossegant-la.
- coloq. Menjar, sobretot fòra de les menjades principals: Estàs tota la vesprada rosegant i en acabant no tindràs ganes de sopar.
- fig. Atormentar interiorment i de forma contínua una cosa: La pena em rosega per dins.
- Murmurar, parlar d’algú.
- A qui no li agrade una cosa, que rosegue ceba, loc. A qui no li agrade una cosa que s’aguante.