bromera, -res
(Derivat de broma, boira.)
- s. f. Conjunt de bambolles unides que es fan en la superfície dels líquits: Les ones rompen fort i fan molta bromera.
- Impurees que suren en la superfície quan se bullen algunes substàncies.
- Impurees o escòria que es fa en la superfície d’un metal en fusió.
- Bromera de mar, silicat de magnèsia hidratat, blanc groguenc, llauger i suau. S’usa per a fer pipes de fumar, estufes...
Imàgens
