despertar
Flexió verbal »(Derivat de despert.)
- v. tr. Deixar de dormir, interrompre la sòn a qui està dormint.
- refl. Deixar de dormir.
- fig. Excitar, deixar d’estar inactiu un sentit, una passió, l’enteniment, etc.: Les seues paraules despertaren els sentiments patriòtics.
- refl. Excitar-se, deixar d’estar inactiu un sentiment, una sensació, etc.: Eixa olor me desperta les ganes de menjar.
- ¡Desperta ferro!, loc. Crit guerrer dels almogàvers, que dien açò cridant ans d’escomençar una batalla, mentres que colpejaven les pedres en les puntes de les llances.
- Despertar-se un mal o malaltia, escomençar el procés d’una malaltia: Tenia un granet, se l’ha tocat i s’ha despertat un càncer.