ull, -lla
ull, -lls
(Del llatí vulg. ŏclu, contracció del llatí clàssic ŏcŭlus, mat. sign.)
- s. m. Orgue de la visió en l’home i els animals.
- Nineta de l’ull, la pupila.
- Obrir els ulls, separar els parpalls de modo que es veja el globo de l’ull.
- Ull de congre, se diu de la persona que gira o desvia la vista.
- Traure els ulls ad algú, despullar-lo dels òrguens de la visió.
- Ull de pésol, taca en la retina que dificulta o impedix la visió.
- Ull de cristal, ull fictici que es du per a dissimular la carència de l’ull natural.
- fam. plr. Ulleres: M’he deixat els ulls en casa.
- Dur o portar quatre ulls, usar ulleres.
- plr. Vista, la facultat per a vore, l’eixercici d’esta facultat: Té bons ulls.
- Parlar en els ulls, entendre’s en la mirada.
- Posar els ulls damunt d’una persona o cosa, dirigir-li la vista, observar de manera fixa, fixar-se en alguna persona o cosa.
- Tindre als ulls, tindre a la vista.
- Clavar els ulls en algú, fixar-li la mirada de manera intensa.
- Alçar els ulls, mirar cap amunt.
- Baixar els ulls, mirar cap avall.
- Colp d’ull, ullada, mirada ràpida.
- plr. fig. Facultat cognoscitiva, intelectual.
- fig. Capacitat o facultat per a donar-se conte de les coses, per a entendre-les tal com són.
- Tindre bon ull o molt d’ull, tindre una capacitat especial per a comprendre una cosa i realisar-la de manera adequada.
- Als meus ulls, al meu entendre, al meu parer o a la meua manera de vore les coses.
- ¡ull!, interjecció per a advertir atenció, estar alerta.
- Cosa que pel seu aspecte pareix un ull, per tindre forma redona, per estar foradat o cóncau, per tindre un abultament redó damunt de la seua superfície o per qualsevol atra particularitat.
- Forat fondo o clot d’alguns objectes.
- Cada una de les malles que formen un filat o una ret.
- Els forats que es formen en una massa, com la del formage, el pa, etc.
- Se diu del forat central d’una roda o d’una mola.
- Ullal, forat de ferro que té una aixada, un martell o unes atres aïnes similars, per a posar el mànec.
- Forat del pany per a on se fica la clau.
- Cada u dels dos forats que té l’arbre de la sénia en la part de dalt, que s’usen per a passar el cap de la barra per un, i per l’atre la cabestrera.
- Forat redó ubicat en la part superior de la canya de l’àncora, pel qual se passa el cep.
- Forat per a on ix o passa l’aigua d’un molí, o una séquia.
- Boca o bec de la sépia format per dos peces cònees que popularment se denominen el flare i la monja.
- Brot que escomença a nàixer en una planta.
- Ull de bou, Finestra chicoteta i de forma circular.
- Ull de poll, durícia redona que es forma generalment en els dits dels peus causant dolor.
- Ull de gat, quars cristalisat, de fibres minerals, forma circular i color blanc groguenc.
- Ull de tigre, varietat de quars groc i terrós dorat, en reflexos tornasolats.
- Ull del cul, el sés.
- Nom en el qual se designa a distints animals i plantes, per ser molt chicotets, per l’aspecte de les flors, etc.
- Planta que pertany a l’espècie Anthemis cotula.
- Ull de perdiu, planta ranunculàcea que pertany a les espècies Adonis autumnalis i Adonis aestivalis.
- Ull de llebre, varietat de cep i de raïm negre.
- A ull, loc. Calcular de manera aproximada, sense medir, pesar, o contar.
- Obrir els ulls o fer obrir els ulls ad algú, loc. Fer que algú comprenga lo que no sabia, desenganyar-lo, fer-li vore la realitat.
- Tancar els ulls, loc. Dormir, fig. Fer per a no vore alguna cosa.
- Tancar els ulls ad algú, acompanyar o cuidar a una persona en el moment de la seua mort.
- Obrir els ulls a la llum, loc. Nàixer.
- Tancar els ulls, loc. Morir.
- Tindre bons ulls, loc. Vore perfectament, tindre la vista sana.
- Dormir en els ulls oberts, loc. Estar alerta, estar atent a tot lo que rodeja, no deixar-se sorprendre o enganyar.
- Fer l’ullet, loc. Tancar un ull tenint obert l’atre, cosa que es sol fer com a senyal ad algú.
- Posar els ulls en una cosa, loc. Fixar-li la vista, mostrar predilecció per eixa cosa.
- Pegar als ulls, loc. Presentar-se de sobte a la vista.
- Ficar o fer entrar pels ulls, loc. Fer entendre una cosa ad algú mostrant-li l’evidència.
- Endur-se en els ulls o anar-se’n els ulls darrere d’una cosa, loc. Mirar una cosa en el desig de conseguir-la.
- Cremar-se els ulls, loc. Treballar de manera intensa i durant un temps prolongat en una cosa que s’ha de mirar fixament, com escriure, llegir, cosir, etc.
- Deixar els ulls en una cosa, loc. Mirar-la de manera reiterada en el desig d’obtindre-la.
- Anar en sèt ulls o viure en sèt pams d’ulls, loc. Estar molt atent, alerta, vigilant.
- Menjar-se en els ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa de manera fixa, mostrant desig o interés.
- Menjar pels ulls, loc. Despertar-se l’apetit quan el menjar té un bon aspecte extern, pensant que es menjarà més de lo que en realitat se pot.
- Mirar en bons ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa en afecte, en simpatia, de manera carinyosa.
- Entrar per l’ull dret, loc. Interessar o agradar des del primer instant, acceptar-la en simpatia.
- Mirar de mal ull o en mals ulls, loc. Mirar a una persona o una cosa en antipatia i desafecte.
- No tindre ulls en que puga mirar ad algú, loc. ant. No poder engolir a algú, tindre-li animadversió.
- A ulls tancats, loc. Tindre gran seguritat o confiança, sense por d’enganyar-se o cometre un erro.
- Parlar en els ulls, loc. Donar a entendre en una mirada lo que es vol dir.
- Fer llumenetes els ulls, loc. Lluir els ulls com a conseqüència d’haver begut massa alcohol.
- Tindre taranyines en els ulls, loc. No vore lo que es té a la vista o davant.
- Dur una bena davant dels ulls, loc. Estar encabotat, no entendre lo que és obvi o evident.
- Tirar-se terra als ulls, loc. Perjudicar-se a sí mateix, actuar contra els seus propis interessos.
- Traure fòc pels ulls, loc. Expressar gran enuig.
- Traure’s els ulls, loc. Barallar-se fortament, en gran despreci i aversió.
- Traure’s l’ull pensant senyar-se, loc. Actuar en perjuí propi quan se pensava actuar en benefici personal.
- Estar més clar que un ull de peix, loc. Estar una cosa molt clara.
- Portar entre ulls o sobre l’ull, loc. Estar en situació d’alerta o vigilància sobre alguna persona o algun assunt.
- Tindre algú entre ulls, loc. Tindre-li enemistat, odi, maldat.
- No llevar els ulls de damunt, loc. No parar de mirar ad alguna persona o cosa, vigilar-la en tot moment.
- Un ull de la cara, loc. Que costa molts diners.
- Només tindre ulls en la cara, loc. Estar extremadament prim.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.