brot, -ts
(Del gòtic *brŭt, ull o botó d’una planta.)
- s. m. Branqueta tendra que ix d’un botó.
- Orgue de la planta que creix i que subjecta les flors, les fulles i els fruits.
- Fet de brotar o aparéixer un fenomen nociu de manera imprevista i en perill d’escampar-se: Brot de febra groga. Brots de violència.
- No fer ni un brot, loc. No treballar gens.
Imàgens
