embocar
Flexió verbal »- v. tr. Encarar o dirigir una cosa en la boca o eixida cap a determinat punt.
- refl. Engolir-se, menjar-se àvidament: Està mort de fam i s’emboca les creïlles sense tocar vores.
- ant. Copular, realisar el coit.
- refl. Tirar-se o inclinar-se de cara damunt d’algú o d’alguna cosa.
- Dir a la cara: Tot lo que tenia que dir-li li ho embocà davant de tots.