encarar
Flexió verbal »(Derivat de cara.)
- v. tr. Posar cara a cara una cosa, animal...
- Posar a dos persones una enfront d’una atra, i fer-les parlar per a aclarir la veritat d’un fet.
- refl. Girar-se de cara a u, per a parlar-li, i especialment de forma agressiva o poc amistosa.
- Dirigir o apuntar a la cara o a la part anterior d’una persona o cosa.
- Cobrir els dolços o pasticets en sucre líquit que en secar-se, s’endurix.
- fig. desus. Hipotecar, garantisar en bens immobles.