retraure
Flexió verbal »(Del llatí retrahĕre, mat. sign.)
- v. tr. Doblegar una cosa per a reduir-la, minvant-la, reduint-la, entrant-la o encollint-la.
- refl. Fer-se arrere.
- refl. Retirar-se, anar-se’n d’un lloc que es freqüenta.
- ant. Retraure les tropes, retirar-se les tropes per la força o pressió de l’enemic.
- ant. Tocar a retraure, tocar a retirada.
- tr. ant. Apartar d’un perill o dany.
- refl. Deixar de fer o dir lo que es pretenia fer o dir.
- tr. Narrar, relatar, referir, dir lo que un atre nos ha dit abans.
- Comentar una cosa passada ad algú, generalment un defecte o falta, en intenció de recordar-li-ho o tirar-li-ho en cara: Quan li paguí em retragué que sempre pague tart.