Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: corredors
corredor, -rs
  1. s. m. Espai interior d’un immoble que servix per a comunicar les diferents dependències.
  2. Part lateral i estreta de la coberta d’una embarcació i que comunica la proa en la popa.
  3. Corredor aéreu, ruta aérea senyalada que s’ha de seguir per raons de seguritat, densitat de trànsit, etc.
corredor, -ra, -rs, -res
  1. adj. m. Que corre fàcilment.
  2. Que corre o pren part d’una correguda.
  3. Corredor de joyes, persona que pren part en una correguda de cavalls en la qual se guanya un premi.
  4. s. f. Alcavota, tercera, mare postiça.
  5. Corredora de mantellina, dòna que fa córrer els comentaris, les murmuracions...
  6. Soldat que eixia juntament en uns atres a terres enemigues per a observar els moviments o la situació de l’enemic.
  7. Soldat que eixia juntament en uns atres, alvançant-se al cos de l’eixèrcit, per a atacar per sorpresa a l’enemic.
    1. Persona que intermedia en les transaccions comercials.
    2. Corredor de comerç, funcionari que intervé en la negociació de lletres, transaccions de compra i venda, segurs, etc.
    3. Corredor de canvi i bossa, persona que intervé en les transaccions i negociacions d’efectius o valors públics cotisables.
    4. ant. Corredor de coll, persona que fea les subastes i les crides d’estes o de compra i venda de bens mobles i immobles.
    5. ant. Corredor de coll i trompeta, persona que convocava les subastes al sò de la trompeta.
    6. ant. Corredor d’orella, persona que intermediava en les transaccions de compra i venda i de préstams.
  9. Fer de corredor, aconsellar en compres i vendes sense ser professional.
Buscar corredors en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.