corredora
corredor, -ra, -rs, -res
- adj. m. Que corre fàcilment.
- Que corre o pren part d’una correguda.
- Corredor de joyes, persona que pren part en una correguda de cavalls en la qual se guanya un premi.
- s. f. Alcavota, tercera, mare postiça.
- Corredora de mantellina, dòna que fa córrer els comentaris, les murmuracions...
- Soldat que eixia juntament en uns atres a terres enemigues per a observar els moviments o la situació de l’enemic.
- Soldat que eixia juntament en uns atres, alvançant-se al cos de l’eixèrcit, per a atacar per sorpresa a l’enemic.
- Persona que intermedia en les transaccions comercials.
- Corredor de comerç, funcionari que intervé en la negociació de lletres, transaccions de compra i venda, segurs, etc.
- Corredor de canvi i bossa, persona que intervé en les transaccions i negociacions d’efectius o valors públics cotisables.
- ant. Corredor de coll, persona que fea les subastes i les crides d’estes o de compra i venda de bens mobles i immobles.
- ant. Corredor de coll i trompeta, persona que convocava les subastes al sò de la trompeta.
- ant. Corredor d’orella, persona que intermediava en les transaccions de compra i venda i de préstams.
- Fer de corredor, aconsellar en compres i vendes sense ser professional.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.