segur, -ra, -rs, -res
(Del llatí secūru, mat. sign.)
- adj. m. Que no està en perill, lliure de risc o dany.
- Que no presenta, oferix o causa perill: Feu una inversió segura. Aneu per camins segurs i no per sendes.
- Sòlit, fort, que no pot fallar, caure, trencar-se...: La cova és segura i no pot afonar-se. Este medicament és segur.
- Que tindrà lloc en tota seguritat, que és cert: Cel a borreguets, pluja segura.
- Ben segur, loc. Indica afirmació rotunda.
- Que no vacila o no té por.
- Fer segur ad algú, loc. ant. Assegurar a u una cosa.
- Estar segur, loc. No tindre vacilacions o dubtes, tindre certea d’una cosa: Estic segur que tornaré a vore’t. Estigues segur que demà farà sol.
- Estar segur, loc. ant. No moure’s o menejar-se.
- adv. En seguritat, en certea: Segur que ell viu millor que tu. Si sap que estàs ací segur que ve a vore’t.
- s. Seguritat.
- Contracte pel qual u s’assegura o assegura una cosa.
- Dispositiu que impedix el mal funcionament d’un mecanisme o evita un perill, accident...: Posa el segur de les portes del coche si viages en els chiquets.
- Segur i sà, loc. Sense dany ni perill: Els alpinistes estan segurs i sans en el refugi.
- Sobre segur, loc. Sense arriscar, en tota seguritat.