peó, -ons
(Del llatí pedōne, mat. sign.)
- s. m. ant. Soldat que marcha a peu.
- Cada una de les huit peces blanques o huit negres d’inferior valor de l’escacs.
- Obrer que treballa en coses materials que no requerixen coneiximents específics, que ajuda als oficials.
- Ajudant d’un obrer de cases.
- local. Segador.
- Peó caminer, obrer que construïx o repara carreteres i camins públics.
- Obrer que forma part d’una colla dedicada a reparar o conservar les vies ferroviàries.
- Estar aigua a peó, loc. Estar en una situació apurada o difícil.
- Rastre, chafades o senyals d’animal: El gos ha perdut el peó de la llebre.