gramàtica, -iques
(Del grecollatí grammatica, mat. sign.)
- s. f. Apartat de la llingüística vinculat a l’estudi de les paraules, incloent la seua estructura i les seues possibles combinacions per a formar oracions.
- Gramàtica històrica, aquella que es dedica a estudi de l’evolució històrica de les paraules o d’una determinada época.
- Gramàtica normativa o preceptiva, aquella que inclou les formes correctes d’una llengua.
- Gramàtica comparada, aquella que estudia les possibles relacions entre llengües.
- Gramàtica estructural, estudi de la llengua que es fa tenint en conte que tots els seus elements mantenen entre sí relacions sistemàtiques.
- Gramàtica funcional, aquella que es fonamenta en l’estudi de les funcions dels elements que constituïxen una llengua.
- Gramàtica general, aquella que intenta establir els principis comuns a totes les llengües.
- Gramàtica generativa, aquella que intenta establir una série de regles que poden generar totes les oracions possibles en un idioma.
- Gramàtica transformativa, la generativa que establix que d’un esquema oracional se passa a un atre aplicant determinades regles.
- Gramàtica textual, teoria llingüística que descriu els fenòmens llingüístics que van més allà de l’oració.