personat, -ada, -ts, -ades
- s. m. Rel. Prerrogativa eclesiàstica, sense jurisdicció ni ofici, pero que comporta uns atres drets o privilegis.
- Rel. Persona que té esta prerrogativa.
- personat coincidix en:
- el participi masculí singular de personar
- La caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada, –ades és general i característica del valencià, ni s’ha de considerar vulgarisme ni s’ha de pronunciar esta -d-, que es manté en l’escritura; trompada, portada, comprada, pronunciades sense caiguda de -d-, conferix al valencià parlat una afectació que el parlant rebuja. (L'Estàndart Oral Valencià)