Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: impertinents

impertinents

s. m. plr. desus. Ulleres que solen anar penjades al coll i que es subjecten en un mànec.

impertinent, -ts

(Del llatí impertinĕnte, mat. sign.)

adj. m. i f. No pertinent, fòra de lloc.
Persona que incordia de manera intencionada.
Delicat en excés, selecte, difícil de satisfer.

Buscar impertinents en:

Bilingüe Sinònims Rima