damunt
(Compost de la preposició de, i l’adverbi amunt.)
- adv. i prep. En posició més alta que una atra cosa.
- Anteriorment, abans, ans, adés (referit a un escrit).
- Molt pròxim i en posició dominant (referit a un atac o a un sege).
- Vindre damunt d’algú, acostar-se molt ad una persona perseguint-la.
- Estar damunt d’algú, estar molt prop d’una persona quan és perseguida.
- Cobrint o revestint una penyora.
- Objecte sobre el qual recau l’atenció, l’interés, l’activitat, el gravamen, etc.
- Per damunt damunt, loc. Superficialment, sense afondar massa en alguna cosa.
- Passar per damunt, transgredir, obviar el dret alié o d’una atra persona.
- Pagar una pesseta / un billet / un euro... damunt d’un atre, pagar sense demorar-se.
- adv. Ademés: El pobre és cego i damunt sort.