afondar
Flexió verbal »(Mossarabisme. De a-1 <ad llatí i fondo.)
- v. tr. Fer més fondo un clot, forat en terra o qualsevol cavitat: Feren un pou i afondaren fins a dèu metros per a traure aigua.
- fig. Profundisar en qualsevol qüestió: Afondant en l’estudi del problema trobaren la solució.
- fig. i coloq. Engolir-se o menjar-se alguna cosa: Estava esfambrat i s’ha enfondat dos entrepans de cuixot.
- dialect. Afonar.
observacions/documentació: Se tracta d’una forma ben antiga: “... lo tros de la céquia de dellà lo riu que los palafanguers han de afondar, netejar y examplar...”, “... y que per a portar aygua per dita céquia se ha de afondar y en algunes parts examplar...”. Anònim. Manual de consells de Gandia. 1541.