juí, -ïns
(Del llatí iudĭcĭu, mat. sign.)
- s. m. Coneiximent d’una causa en el qual el juge ha de pronunciar la sentència.
- Enteniment, raó, trellat, facultat de discerniment.
- Opinió, parer.
- Juí temerari, opinió o parer sense fonament que s’expressa i que pot perjudicar ad algú.
- Rel. Juí final, el que farà Deu jujant a tots els hòmens quan s’acabe el món.
- Perdre el juí, perdre la raó, l’enteniment o el trellat, tornar-se foll.
observacions/documentació: En la llengua antiga també es pot trobar el plural juís (juhís) junt a juïns (juhins).