Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Conjunció
conjunció, -ons
(Del llatí conjŭnctiōne, mat. sign.)
    1. s. f. Acció i efecte d’ajuntar-se o unir-se.
    2. Unió, coalició de persones o partits per a obtindre un fi comú.
  2. Astron. Posició de dos astres que es veuen alineats des d’un determinat punt d’observació.
    1. Gram. Paraula invariable que unix o relaciona dos paraules o frases.
    2. Conjunció copulativa, indica unió, com ara i, ni.
    3. Conjunció disjuntiva, expressa opció entre diferents possibilitats, com ara ya, be, siga, repetides davant de cada element relacionat.
  4. Conjunció adversativa, indica contraposició dels elements relacionats, com ara pero, no obstant, sino, ans, encara que...
  5. Conjunció consecutiva, indica que u dels elements relacionats és una conseqüència o efecte de l’atre, com ara puix, aixina.
    1. Conjunció temporal, expressa temps, com ara quan, sempre que, ans o abans que, cada volta, vegada, viage que, des de que, fins que...
    2. Conjunció causal, indica la causa per la que es realisa o no l’acció de la proposició principal, com ara perque, ya que, puix que, vist que, com que, atés que...
  7. Conjunció concessiva, expressa un impediment a pesar del qual l’acció de la proposició principal se realisa o té lloc, com ara per més que, a pesar que, encara que...
  8. Conjunció condicional, expressa una condició per a la realisació de la proposició principal, com ara si, sempre que, mentres que, com, posat que...
  9. Conjunció modal, expressa la manera com se realisa l’acció de la proposició principal, com ara com, segons, com si, aixina com...
  10. Conjunció final, expressa la finalitat que pretén la proposició principal, com ara perque, per a que, a fi que, a fi de, per tal que...
Buscar Conjunció en: