Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: justa
justa, -tes
(Derivat posverbal de justar.)
  1. s. f. Combat d’home a home, a cavall i en la llança, especialment per a deport o diversió en els torneigs.
Just, -ta
(Del llatí instum. mat. sign.)
  1. s. m. Nom propi d’home i dòna.
just, -ta, -ts, -tes
(Del llatí iustum, mat. sign.)
  1. adj. m. Conforme a la justícia.
  2. Que obra en justícia.
  3. Que s’acopla, adapta, ajusta..., exactament; que ni li falta ni li sobra, exacte.
  4. Escàs, que casi no aplega, insuficient: Esta paella és massa justa per a sis persones.
  5. Vindre just, apenes aplegar, no ser suficient.
  6. adv. Sense sobrar res.
  7. Exactament, precisament: Just quan anava tot be, passà la desgràcia.
  8. De bon just, loc. ant. Conforme a la justícia.
  9. De mal just, loc. ant. Injustament, contra la justícia.
  10. Pagar justs per pecadors, loc. Se diu quan algú paga per les culpes d’un atre.
ref. Justets, justets, són un duro, vint quinzets. Ser just com el casament de Cervera, que ni faltà, no sobrà, ni hi hagué prou.
Buscar justa en:
  • justa coincidix en:
    • la 3ª persona del present d'indicatiu de justar
    • la 2ª persona d'imperatiu de justar
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.