llei, -is
(Del llatí lēge, mat. sign.)
- s. f. Norma d’actuació dictada per una autoritat.
- Rel. Llei de Deu, conjunt de manaments donats directament per Deu.
- Llei natural, la que indica lo que s’ha de fer en base a la recta raó humana.
- Llei moral, la que dicta la consciència.
- Rel. Llei escrita, els dèu manaments escrits per Deu en les taules de pedra donades a Moisés.
- Rel. Llei vella o antiga o de Moisés, les regles que Deu donà als israelites per mig de Moisés.
- Rel. Llei nova o de gràcia o evangèlica, la que Jesucrist establí en l’Evangeli.
- Llei civil, la que impon l’autoritat civil.
- Llei marcial, la que somet a la població civil a la jurisdicció militar.
- Llei orgànica, la que es deriva directament de la constitució d’un Estat.
- Llei sàlica, la que exclou del tro a les dònes.
- Llei seca, la que prohibix el consum i comerç de begudes alcohòliques.
- Llei penal, la que marca els castics dels delits.
- Llei suntuària, la que modera les despeses.
- Llei de vida, se diu davant dels fets o acontenyiments naturals i inevitables: Nàixer i morir és llei de vida. També s’usa la locució sinònima ser carrera de món.
- Rel. Llibre de l’antic Testament, entre els judeus.
- Per extensió, tota regla establida: Les lleis del joc. Lleis de la gramàtica.
- Llei de l’embut, arbitrarietat en l’aplicació de normes de forma diferent segons les persones i els casos.
- Regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalea.
- Relació de dependència o de successió entre dos o més fets.
- Llei fonètica, llei per la qual un sò es transforma de forma idèntica quan se troba en la mateixa situació.
- Condició, pes o mida que ha de tindre un gènero o producte segons la llei.
- Llei caldària, consistia en demostrar l’inocència posant la mà i el braç en l’aigua bollint i no cremant-se.
- De llei o de bona llei, se diu d’un producte bo, com marca la llei: Or de llei. Argent de llei.
- De sa llei, conforme a les lleis naturals, d’acort en la naturalea: Tenia norantadós anys i ha mort de sa llei.
- Faltar a la llei, loc. Actuar en desacort a lo establit per la llei.
- A dreta llei o de llei, loc. D’acort en lo que prescriu la llei.
- Posar-li a u la llei, loc. Servir de model o eixemple.