regla, -les
(Del llatí rĕgŭla, mat. sign.)
- s. f. Lo que servix com a pauta de conducta en qualsevol camp.
- Grup de normes que han de seguir els membres d’una orde religiosa.
- Gram. Cada norma que rig el bon us de la llengua.
- Les quatre regles, la suma, resta, multiplicació i divisió.
- Regla de tres, la que s’utilisa en matemàtiques per a resoldre problemes de proporcionalitat.
- Menstruació.
- Tindre la regla, estar en la menstruació.
- Instrument de fusta, metal o alguna atra matèria dura, llarga i recta, que sol ser rectangular, normalment fina, que servix per a traçar llínees rectes o medir; regle.
- En regla, com toca, segons està ordenat o establit: M’he pres les medicines en regla, com m’ha ordenat el mege.
- Posar en regla, ajustar una cosa a la llegalitat vigent.
- Regla d’or, la millor o màxima en una matèria o assunt.
- Regla d’aligació, Mat. La que ensenya a calcular el promig de diversos números.
- Regles paraleles, Nàut. Utensili per a treballar en la carta de navegació i traçar rumbos i demores.
- Per regla general, normalment, fòra de casos especials.