Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Or
or
(Del llatí auru, mat. sign.)
    1. s. m. Metal preciós, de color groc, lluent, maleable i dúctil, inalterable a l’acció de la major part d’agents, molt estimat per a la fabricació de moneda i de joyes, El seu símbol és Au, el número atòmic 79 i el pes atòmic 196, 97.
    2. Or verge, el dit metal tal com ix de la mina.
    3. Or de copela, or purificat per copelació.
    4. Or en barra, el que no ha segut treballat.
    5. Or batut o de dorar retaules, el que ha segut batut fins a aprimar-se formant una làmina molt prima.
    6. Fil d’or, or reduït a peces molt primes, a manera de filaments.
    7. Or fi o pur, el que no està barrejat en un atre metal.
    8. Or de llei, el que té l’aleació llegal d’or i de coure.
    9. Or baix, el que no és de llei, el que en la seua aleació té una proporció d’or menor a la llegal.
    10. Or blanc, el que està barrejat en argent.
    11. Or vert, aleació de 70 parts d’or i 30 d’argent.
    12. Or de Luca, ant. Classe d’or baix i poc maleable.
  1. Color dorat paregut al de l’or.
  2. Or i flama, de color groc i roig del blasó de la bandera, aragonesa, catalana, espanyola...
  3. fig. D’or, molt bo.
  4. Naip d’ors.
  5. U dels pals de la baralla.
  6. Joyes d’or, monedes d’or...: L’or de la mare l’heretarà la filla.
  7. Conjunt format per arracades i agulla de pit d’or que antigament en terres valencianes el nóvio regalava a la nóvia.
  8. Or fals, o or berberí, o or de bandereta, llautó o un atre metal brillant com l’or.
  9. Or de cornetí, o or que caga Melchor, llautó o or fals.
  10. Or musiu, bisulfur d’estany, pols cristalina escatosa de color d’or.
  11. Or negre, petròleu.
  12. No voler algú o alguna cosa ni carregat d’or, no voler-lo a cap preu.
  13. A preu d’or, a un preu molt alt, d’una manera esplèndida.
  14. Fer-se d’or, loc. Fer-se molt ric.
ref. El temps és or. No és or tot lo que lluïx.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.