contra-
(Del llatí contra.)
contra
(Del llatí contra, mat. sign.)
- prep. ant. En direcció a, cap a.
- En direcció oposta a una cosa.
- ant. En comparació de.
- En oposició a qualsevol objecte o cosa: Havem posat un canyiç contra el vent.
- f. Concepte o afirmació contrària o oposta a una atra.
- Oposició.
- Indica que un medicament o tractament combat una malaltia: medicines contra la grip. Un tractament contra l’alopècia.
- f. Mús. ant. Contralt.
- Cada u dels canons més grossos i de sò més greu d’un orgue, i els pedals d’est instrument que comuniquen en els canons.
- En contra meua, nostra, teua, vostra, seua... loc. En oposició o enfrontat a mi, a nosatros, a tu, a vosatros, ad ells o elles...
- La contra, moviment d’oposició al govern revolucionari de Nicaragua dels anys 80.
- Anar en contra d’algú, loc. Opondre’s ad algú.
- Estar en contra d’algú, loc. Estar en desacort en algú, sentir-se dispost a combatre’l.
- Contra natura, loc. Que no seguix el curs natural.
- Fer la contra, loc. Anar contra la seua opinió o els seus intents.
- No tindre contra, loc. No tindre competidor o rival del seu nivell.
- En contra de, loc. dialect. En conte de, en lloc de: En contra d’anar a la fira se n’ha anat a la plaja.
- ant. Prendre la contra, loc. Posar-se en oposició a algú.
- ant. Contres i proves, loc. Disputa, discussió.
- coloq. adv. Davant d’un adjectiu o un adverbi indica u dels térmens d’una proporció aumentativa o diminutiva; en este cas és sinònim de l’adverbi quant: Contra més amics, més clars. Contra major és el pecat, major és la pena.
- ¡Contra!, interjecció que indica contrarietat, sorpresa...
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: encontra, encontrat i encontrada.