justícia
(Del llatí iūstĭtĭa, mat. sign.)
- s. f. Virtut per la qual, s’actua o juja segons la veritat i el dret.
- Condició de lo que està fet segons el dret i la raó.
- Lo que s’ha de fer segons el dret i la raó.
- Demanar justícia, demanar que s’actue segons mana la llei, el dret o la raó.
- El poder judicial.
- ant. Castic públic.
- m. Juge, magistrat encarregat d’administrar justícia especialment en els regnes de Valéncia, Aragó i Castella.
- Lo justícia de trenta sous, ant. Magistratura establida en el sigle XIV per Jaume II en el Regne de Valéncia que actuava en causes la quantia de les quals era inferior a trenta sous.
- Lo justícia de trescents sous, ant. Magistratura del Regne de Valéncia que aumentà la quantia dels pleits que importava fins als trescents sous. Desaparegué en 1707 com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta.
- Lo Justícia Civil, ant. Magistratura civil del Regne de Valéncia des de 1321 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta en 1707.
- Lo Justícia Criminal, ant. Magistratura penal del Regne de Valéncia des de 1321 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta en 1707.