tònic, -ca, -cs, -iques
(Del llatí tonĭcus.)
- adj. m. De to.
- Que proporciona força i energia a l’organisme.
- f. Mús. Primer grau de l’escala musical diatònica.
- Accent tònic, la major intensitat o elevació en el to.
- Sílaba tònica, sílaba en la que cau l’accent tònic en una paraula, particularment considerada en relació en les àtones de la mateixa paraula.
- Vocal tònica, vocal específica a on se carrega l’accent d’una sílaba tònica.
- s. f. Característica general, qualitat o tendència perceptible d’alguna cosa, activitat o situació.
- s. f. Aigua tònica, beguda gaseosa llaugerament amargosa, aromatisada en quinina.