(Del llatí amīcus, mat. sign.)
- s. i adj. m. Que té amistat: Est home és amic meu.
- Que expressa amistat: Viu algunes cares amigues entre el públic.
- Que té afició per alguna cosa: Amic del diàlec i el consens. Amic dels animals.
- s. Amant, concubina: La seua muller sap que té una amiga.
- Cara de pocs amics, cara de mal geni.
- Tan amics, se diu per a expressar que el resultat d’una acció no afecta a l’amistat o relació.
- Entre amics no cal tovalles, loc. Entre amics no cal etiqueta.
- Amic íntim, amic de gran confiança.
- s. Nom propi d’home.
- Fals amic, se diu d’una paraula d’un idioma que se pareix o és igual a una atra de l’idioma propi, en molts casos per tindre una etimologia comuna, pero que tenen significats diferents. Sol dir-se que és un fals amic quan a una d’estes paraules se li dona el significat que té l’atra en l’atra llengua. Són eixemples de falsos amics la paraula “colgar”, en castellà, que significa penjar, i no colgar o soterrar; “guardare”, en italià, que significa mirar, i no guardar o alçar; “andana”, en català, que significa moll o abaixador, i no andana.
ref. Amics, pocs i fins. Qui troba ver amic, troba un tesor. Un bon amic és un tesor. Un bon amic no es troba ni en cresol. Val més bon amic que parent ric. Més valen amics en plaça que diners en caixa. Quant més amics, més clars. Sempre és bo tindre amics, encara que siga en l’infern. Els amics són bons fins en l’infern. Si vols per amic ad algú, que no siga més ric que tu. Amic que no deixa i gavinet que no talla, fes-li una falla. Amics fins a la mort, si a la bossa no em fas toc. A l’amic i al cavall, no els canses mai. Si fas amics, fes-los rics. Entre amics no cal tovalles... (i era que no en tenien). L’amic que vol la capa de l’amic, no és amic. L’amic en l’absència es veu. Els amics i els collons són per a les ocasions. Pel blat girat i pa florit, no planygues a l’amic. Amic reconciliat, enemic doblat. Ni aire per lo forat, ni amic reconciliat. De l’amic pren consell, i de l’enemic guarda’t d’ell. L’amic provat i el meló ensajat. A l’amic prova’l primer, ans que l’hages de menester. El tenia per amic i em ficà en un embolic. Lo millor amic, un duro. El millor amic, el mort. Qui té res per a donar, pocs amics tindrà. Qui de tots és amic, o és molt pobre o molt ric. Si tens diners, no et faltaran amics. Amic d’u i enemic de ningú. Amic de tots i de ningú, que el millor amic eres tu. Quan u es mor el millor amic mor. Amic ¿i vols furtar-me la manta?. Bon amic i companyer, pero sense tocar el diner. Bon amic si, pero en sa casa. El bon amic, te trau d’un embolic. Els amics que rinyen no són amics. L’amic i el vi, quan més vell més fi. Amiga, la figa; parents, les dents. Un amic bo és un tesor, que el tens quan el trobes i no quan vols.