germà, -ana, -ans, -anes
(Del llatí Germānus, mat. sign.)
- s. m. Germànic.
germà, -ana, -ans, -anes
(Del llatí germānu, mat. sign.)
- s. m. Aquell que compartix en un atre o atres els mateixos pares o únicament la mateixa mare o el mateix pare.
- Germà bastart, el naixcut fòra del matrimoni, respecte als llegítims.
- Germà de mare o de pare, persona que respecte a una atra té el mateix pare o mare.
- Germà carnal, aquell que compartix la mateixa mare i el mateix pare en un atre o atres.
- Germà uterí, aquell que biològicament només té en comú la mateixa mare, pero no aixina el pare.
- Germà polític, cunyat.
- Aquell que des del punt de vista moral està unit als atres membres de la família humana per qüestions religioses, ètiques, de creències, de raça, etc.
- Component d’una confraria.
- Germans d’armes, ant. militars, guerrers o companyons de lluita units per un compromís de recíproca protecció.
- Aquell que pertany a certes comunitats de caràcter religiós.
- Se diu del flare llec.
- desus. Tractament cordial que es té en una persona desconeguda o de la qual no es sap el nom.
- fig. D’igual o idèntic orige.
- adj. m. Igual o molt paregut: Mira a vore si este guant és un guant germà d’est atre.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.