caiguda, -des
- s. f. Acció i efecte de caure.
- plr. En el rec de l’horta, aigua sobrant que es torna a la séquia per a ser aprofitada.
- A la caiguda de la fulla, en primavera d’hivern.
- Caiguda lliure, la que experimenta un cos somés únicament a la força de la gravetat.
- Caiguda de tensió, Fís. Minva de la tensió o voltage de la corrent elèctrica a lo llarc de la seua conducció.
- Caiguda de pressió, minva de la pressió d’un fluït a lo llarc del conducte pel que fluïx.
- Part d’una cortina o tapís que penja de dalt a baix.
- Manera de caure o penjar un teixit.
- Nàut. Llongitut d’un pal.
- Nàut. Abatre la proa en una arribada o al donar vela.
- Decliu, decadència.
- Fon. Emmudiment o desaparició d’un fonema: En valencià la caiguda de -d- en la terminació -ada- és general.
- Àngul agut que es forma en la vertical de l’objecte inclinat.
- Caiguda de la teulada, pendent o inclinació de la teulada.