gesmiler, -rs
(De l’àrap-persa iasmin, mat. sign.)
- s. m. Arbust de la família de les oleàcees, de l’espècie Jasminum officinale, de tronc llenyós i flexible, en les fulles llanceolades, flors blanques o grogues i oloroses en cimes terminals; és una planta cultivada en els jardins pel perfum de les seues flors.
- Gesmiler real, planta oleàcea de l’espècie Jasminum grandiflorum, originària de l’Àsia.
- Gesmiler groc, planta oleàcea de l’espècie Jasminum fruticans, de rames anguloses i llargues, fulles alternes trifoliades o senzilles, flors grogues en raïms, i baya negra i piriforme.
- Gesmiler d’Amèrica, planta de l’espècie Melia azedarach, porgant, vermífuga i verinosa; els grans, de figura regular i de polpa pudenta, d’un groc dorat, servixen per a fer rosaris.
- Gesmiler de nit, (Cestrum nocturnum), planta de la família de les solanàcees d’orige Americà. És un abruixell que pot aplegar a cinc metros d’altària, en fulles elíptiques de vora 11 centímetros de llargària, la seua inflorescència és un pomell en moltes flors nocturnes i molt oloroses. El seu fruit és una baya blanca redonenca de vora 10 milímetros de llargària i en llavors menudes.
- Flor del gesmiler de nit.
observacions/documentació: També existix la forma antiga gesmir que solien utilisar els clàssics valencians. L’antiga forma gesmirer donà pas per dissimilació a gesmiler i esta donà pas a gesmil. El gesmiler de nit rep noms similars en unes atres llengües, com ara: jasmin-da-noite (portugués), jasmin de nuit (francés), night-blooming jasmine (anglés), nachtjasmin (alemà). En castellà té diferents noms, com ara galán de noche, dama de noche, putanoche, huele de noche, hedeondilla, hedioncilla, hediondilla, hierba del zorrillo, minoche, palo huele de noche, cestro...