Formes no personals
Infinitiu
dir
Gerundi
dient
Participi
dit, dita, dits, dites
Indicatiu
Present
dic
dius
diu
diem
dieu
diuen
Futur imperfecte
diré
diràs
dirà
direm
direu
diran
Futur hipotètic
diria
diries
diria
diríem
diríeu
dirien
Pretèrit imperfecte
dia1
dies1
dia1
díem1
díeu1
dien1
Pretèrit perfecte
diguí
digueres
digué
diguérem
diguéreu
digueren
Pret. perf. perifràstic
vaig dir
vares dir
va dir
vàrem dir
vàreu dir
varen dir
Subjuntiu
Present
diga
digues
diga
digam
digau
diguen
Pretèrit imperfecte
diguera
digueres
diguera
diguérem
diguéreu
digueren
Imperatiu
-
digues / dis2
diga
digam
digau
diguen
1. Les variants antigues deya, deyes, deya, déyem, déyeu, deyen també són correctes, encara que menys recomanables.
2. La forma digues és pròpia d'un us sense pronom, mentres que dis s'utilisa sempre acompanyada d'un pronom.