ensenyança, -nces
(Posverbal de ensenyar.)
- s. f. Acció i efecte d’ensenyar.
- Lo que s’ensenya.
- Ensenyança concertada, la que s’impartix en centres privats en subvenció pública.
- Ensenyança estatal o pública, la que depén de l’Estat.
- Ensenyança lliure, la que seguix un alumne que no assistix a un centre d’ensenyança pero que té dret a examinar-se en ell.
- Ensenyança primària o primera ensenyança, primera etapa del sistema educatiu.
- Ensenyança privada, la que es dona en centres no estatals o públics.
- Ensenyança secundària o segona ensenyança, l’intermija entre la primària i la superior.
- Ensenyança superior, la d’una carrera o professió.
- Ensenyança universitària, la que s’impartix en una Universitat.
observacions/documentació: Se tracta de la forma etimològica, clàssica i l’única existent en valencià, no és un castellanisme i no cal substituir-la per la forma catalana ensenyament.