mala, -les
mal, -la, -ls, -les
(Del llatí malu, mat. sign.)
- adj. m. No bo, roïn. S’usa precedit del seu substantiu o d’un verp copulatiu, en est us se pot substituir pel sinònim roïn. Davant o darrere del substantiu: És un home molt mal. L’aigua és mala darrere del meló. L’orage és mal hui. Mal assunt és este. Mala hora és esta per a dinar.
- Mal llamp te partixca o mala bomba et caiga, loc. Expressions de maldicció.
- Ni un mal, gens ni miqueta, ni u: Ni un mal got d’aigua m’ha donat.
- A les males, contra voluntat, per força, violentament.
- Anar a males, anar violentament o sense acorts ni miraments.
- Mala, ant. En mala hora.
- Fer mala sanc, loc. Irar, crear rencor, endenyar una relació...
- Mala llet o mala gaita, loc. Malgeni, mala idea o intenció.
- Difícil: Casa de dos portes és molt mala de guardar.
- Malalt: Diu el gall el dia de Nadal: -Yo estic mal. -Diu la gallina: -Yo estic lloca, a mi no em toca.
- Mal que..., loc. Encara que: Mal que et pese no t’he de saludar.
- Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.
- Paraules que tenen una escritura pareguda: malla.