(Del llatí dŏlus, dolor.)
- s. m. Aflicció, dolor o sentiment causat per la mort d’algú, per una pèrdua o qualsevol desgràcia.
- Temps que pot durar este dolor i els anys en que es vist de dol per la mort d’un familiar i durant el qual no es fan celebracions ni manifestacions d’alegria.
- Senyals externes, com ara el vestit, que venen a mostrar l’aflicció i el dolor causat per la mort d’algú, per una pèrdua greu o per una desgràcia.
- Dol rigorós, vestir completament de dol sense la mínima mostra de color o adorn.
- Dur dol, o portar dol, anar vestit de negre per la mort d’algú. En algunes cultures se vist de blanc com a senyal de dol.
- Estar de dol, seguir el comportament tradicional per la mort d’un familiar, com ara vestir de negre, no cantar ni escoltar música, no emblanquinar la barraca o casa...
- Mig dol, vestir en algun color, generalment blanc i negre o en algun adorn.
- Vestir-se de dol, posar-se un vestit negre per gust i no per una gran aflicció.
- Conjunt de persones que acompanyen a un cos mort quan se du al cementeri, acompanyament.
ref. Dol de dòna morta, només dura fins a la porta. No t’alegres (o rigues) del meu dol, que quan el meu siga vell, el teu serà nou. Cada u plora el seu dol a la llum del seu cresol. El dol per a qui li dol.