(Del llatí durus, mat. sign.)
- adj. m. En relació a un cos: molt resistent a ser rallat, perforat, deformat...
- En relació a una cosa: que no està tot lo blana o molla, estovada o tendra que hauria d’estar: El pa dur se pot torrar.
- Dur com una pedra, loc. Molt dur.
- Anar dur, patir d’obstrucció intestinal.
- Dur d’orella, estar un poc sort.
- Dur de cervell o de cap, que no comprén en facilitat les coses.
- Dur de cor, insensible.
- fig. Costós o difícil de fer, de soportar, d’aguantar, de patir...: Un treball dur.
- A dures penes, loc. En molta dificultat.
ref. Pa dur, el que un burro en puga dur. Dur en dur, no pot fer mur.