bezoar, -rs
(De l’àrap bezahar, antídot.)
- s. m. Càlcul que es pot formar en els budells o l’estómec dels animals i les persones. Hi han diverses classes (tricobezoar, farmabezoar, fitobezoar), uns són d’orige orgànic i uns atres inorgànics. Antigament se pensava que podia anular els efectes del verí. Els que es formen per arena o pedres sobre les quals se van fent capes de calci, com les perles, són coneguts com pedra bezoar o gema bezoar, són de gran bellea i considerats com a pedres semiprecioses.