marbre, -res
(Del llatí marmŏre, mat. sign.)
- s. m. Roca metamòrfica, de textura compacta i cristalina, en un mínim del 50% de dolomia i/o aragonit, de color blanc, negre o d’uns atres colors, a sovint en vetes.
- Nom donat a moltes calcàrees marmòrees.
- Marbre blanc macael, procedent de Macael en Almeria.
- Marbre Alcora, pedra calcàrea marmòrea de color marró rogenc i gra fi, molt uniforme i compacta en fòssils menuts. S’extrau en la localitat valenciana de L’Alcora.
- Marbre Borriol, roca de color gris rogenc, de gra fi, compacta i en vetes irregulars. S’extrau de la localitat valenciana de Borriol.
- Marbre emperador clar o clàssic, pedra calcàrea marmòrea de color marró clar, compacta i de gra fi en vetes entrecreuades de color blanc i groguenc.
- Marbre roig Alacant, pedra marmòrea de color rogenc clar o intens en vetes blanquinoses o grogues, compacta i de gra fi que s’extrau de La Romaneta en Alacant.
- Marbre buixcarró, varietat de marbre que s’extrau en la comarca de Xàtiva.
- Marbre estàtua, marbre de color blanc utilisat per a fer estàtues.
- Obra artística feta en esta classe de pedra.
- Peça plana i prima d’esta pedra sobre la qual els diferents artesans i professionals fan diverses manipulacions.
- Fret o gelat com el marbre, loc. Molt fret o gelat.