diamant, -ts
(Del llatí vulg. diamas, -antis, alteració del llatí adămas, -antis, i este del grec άδάμας.)
- s. m. Pedra preciosa molt valorada en joyeria formada per carbono cristalisat en el sistema cúbic; és transparent, molt dura i brillant.
- Diamant brillant, el que està tallat per l’endret i pel revés. En este cas se li sol donar el nom de brillant.
- Diamant rosa, el que està tallat per la part superior i pla per l’inferior.
- Diamant taula, el que està tallat en una cara plana en la part superior i té quatre bisells.
- Diamant brut o en brut, el que no ha segut tallat.
- fig. En general, cosa molt brillant: Té un parell de diamants baix d’unes definides celles.
- U dels pals de la baralla francesa i anglesa.
- Ferramenta formada per un mànec que du en un extrem una punta de diamant i servix per a tallar cristals.