Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

Coincidències per a: Peus
peu, -us
(Del llatí pĕde, mat. sign.)
  1. s. m. Part terminal de cada extremitat inferior humana, que servix per a caminar, soportar el pes del cos, botar, etc., i que es compon pel tars, metatars i els dits.
  2. Peu datleta, Med. Infecció de foncs en els peus i generalment entre els dits.
  3. Peus plans, els que tenen larc de la planta excessivament pla, sense la concavitat normal.
  4. Girar un peu, tòrcer-lo bruscament.
  5. Giró de peu, torciment violent del peu.
  6. En peus o de peus, ant. Dret, en posició vertical.
  7. De peus, ant. Immediatament.
  8. A peu, caminant, desplaçar-se sense utilisar vehículs o cavalcadures.
  9. Da peu, Soldat dinfanteria, que no va a cavall.
  10. Pels seus propis peus, caminant, sense utilisar cap vehícul o cavalcadura.
  11. De cap a peus, de dalt a baix, totalment, completament.
  12. A peu pla, sense pujades ni baixades, sense obstàculs.
  13. Al peu coix o a peu coixo, loc. Anar a bots en una sola cama i en latra en alt. A la coixa.
  14. Fer peu, quan se camina dins laigua, tocar el fondo en els peus i poder mantindre el cap fòra de laigua.
  15. Objecte que es fabrica imitant la forma dun peu humà.
  16. Peu de rei, instrument utilisat per a medir diàmetros, grossàries, etc., i que es compon per un regle en escala graduada i numerada en centímetros i milímetros i que en un extrem porta una branca en àngul recte i una atra mòvil que es desplaça sobre ell.
  17. Part terminal de cada extremitat inferior dels animals en cas dequivaldre al peu o la dels humans.
  18. A quatre peus, se diu de la forma de caminar posant en terra les quatre extremitats.
  19. Córrer a quatre peus, galopar.
  20. Peu de bou, peça o bloc de pedra en un forat al mig, a on se fica un pal o pinatell que subjecta els travessers i lestora que protegixen el raïm escaldat de laiguage i de la pluja quan se fa pansa; també uns atres usos, sempre posant un pal en el forat, com ara sostindre o alçar cordes a on sestén roba, rets o es penja alguna cosa.
  21. Peu de porc, peça de fusta que porta incrustades unes dents de ferro i que lutilisen els fusters per a subjectar la fusta per a treballar-la.
  22. Base, objecte que sutilisa per a soportar un atre sobre ell; part interior dun objecte sobre la qual se sosté.
  23. Peu dret, Arquit. Pilar que sosté una càrrega.
  24. Peu duna escala portàtil, la barra o barres articulades en el restant de lescala i que li servixen de sosteniment.
  25. Peu del compàs, peça que es referma fixament sobre el punt que sutilisa com a centre de la corba.
  26. Peus de taula, de cadira, etc. Les potes destos mobles.
  27. Peu de paret, Arquit. Contrafort.
  28. Peu toral, Arquit. Estrep sobre el que descansa un arc toral.
  29. Peu de safa, soport del llavamans.
  30. Fonament; principi o basament per a iniciar una cosa.
  31. Donar peu a una cosa, loc. Donar ocasió o pretext per ad alguna cosa.
  32. Sense peu ni fonament, loc. Sense cap raó o motiu.
  33. Estar en peu, mantindres, sostindres.
  34. En peu de guerra, estar preparat per a entrar en guerra.
    1. Brot duna planta, tronc dun arbre; se diu especialment de larbre o la planta utilisat per a fer-li un empelt.
    2. Peu bort, brot duna planta que creix silvestre i dona fruita rebujable, pero que és molt resistent i que es pot empeltar; per eixemple, de peu darmela amarga es poden traure prunes, bresquilles, armeles o albercocs, de peu de taronger bort, tota classe de taronja, mandarines o llimes i de peu de cep tota classe de vinya.
  35. El pinyol de la taronja que servix de llavor.
  36. Pila desportins plens dolives que es coloca baix la prensa per a ser prensada i traure-li loli.
  37. Peu doliva, la pila de cofins de pasta doliva mòlta per primera volta.
  38. Peu de refeta, o de sansa, o de pinyola, o de repàs, el de pasta dolives mòltes per segona volta.
  39. Desparar el peu, procés consistent en afluixar la prensa doli, traure els cofins i buidar-los.
  40. Massa de brinsa colocada en columna i que es prensa duna sola volta.
  41. Cantitat dolives que entren en cada prensada i que sol equivaldre a nou o a dèu barcelles.
  42. La part més baixa duna cosa; la part contrària a la capçalera.
  43. Els peus del llit, part del llit oposta al capçal.
  44. Peu del palmito, el conjunt de les varetes que el formen en dos caberes unides per un clau.
  45. Peu de lescala, la part inferior, allà a on arranca lescala.
  46. Peu de larc, punt a on arranca lelevació dun arc.
  47. Peu duna montanya, part de la montanya a on escomença a elevar-se el terreny.
  48. Peu dun escrit, part inferior del paper a on sescriu.
  49. Peu dun dibuix, explicació escrita baix dun dibuix per a explicar el seu significat.
  50. Peu de pàgina, espai que queda en la part inferior del paper en que sha escrit.
  51. Peu dimprenta, indicació escrita en el peu dun escrit per a indicar qualsevol cosa relacionada en dit escrit, com ara, remetre a lorige duna cita, indicar un autor, etc.
  52. Al peu de tal cosa, a la part de baix de tal cosa: Al peu de la Creu.
  53. Peu de roda, Nàut. Peça corba que unix la quilla en la roda.
  54. A peu dobra, a la vora de lobra que es fa i a la qual va destinat el material.
  55. Peu del pal, la part baixa dun pal que toca la coberta del barco.
  56. Mida llineal equivalent a 30 centímetros.
  57. Peu quadrat, mida superficial que equival a 776 centímetros.
  58. Peu cúbic, volum dun cup imaginari que medix un peu llineal per cada costat.
  59. Mètr. Peu forçat, vers o rima prefixats als que sha dadaptar una composició poètica.
  60. Mètr. Peu quebrat, mig vers o vers curt que sintercala en una estrofa.
  61. Peu de cabra, crustàceu cirròpodo de lespècie Lepas pectinata que viu sobre les roques.
  62. Peu de colom, planta herbàcea anual, de la família de les Borraginàcees, de lespècie alkanna tinctoria, de rizoma llenyós, fulles llanceolades llinears, flors acampanades de color blau o púrpura i raïl grossa de la que sextrau un tint roig molt preat. Se dona principalment en llocs arenosos.
  63. Peu de Crist, planta rosàcea de lespècie Potentilla reptans, de tronc escatós, fulles caduques dividides en cinc folíoles cuneiformes, dentades i flors estiuenques, grans i de color groc.
  64. Peucrist o Peu Cristi, var. form. ant. V. peu de Crist.
  65. Peu de gall, planta anual de la família de les Gramínees, de lespècie Panicum cris-galli, en canyes doblades en la part inferior, fulles acuminades verdes i panolla formada per espigues unides, unilaterals i alternes.
  66. Peu de lleó, planta herbàcea anual de la família de les Rosàcees, de lespècie Alchemilla vulgaris, tronc ramós, fulles en cinc lòbuls dentats, i en flors menudes i verdoses.
  67. Peu de llop, planta labiada de lespècie Lycopus europaeus, de rizoma serpentejant, tronc recte, fistulós i pubescent, fulles llanceolades, flors blanques puntejades de roig i que també és coneguda en els noms de peu de llop daigua o peu de llop dEuropa.
  68. Peu de pardal, lleguminosa de lespècie Ononis ornithopodioides, de flors grogues que es dona en terres arenisques roges.
  69. Cara del peu, part superior del peu.
  70. A peu parat, loc. Sense esforç.
  71. Alçar-se en el peu esquerre, loc. Tindre mala sòrt.
  72. Anar en peus de plom, loc. Actuar en molta precaució.
  73. Ballar en un peu, loc. Mostrar gran alegria, content, satisfacció, etc.
  74. Batre els peus, loc. Morir.
  75. Besar els peus ad algú, loc. Adular-lo en excés de paraula o per escrit, per respecte, sumissió o cortesia.
  76. Buscar cinc peus al moltó, loc. ant. Buscar cinc peus al gat.
  77. Buscar-li cinc peus al gat, loc. Buscar excuses absurdes o pretexts destrellatats.
  78. Caure lànima als peus ad algú, loc. Quedar-se decepcionat, tindre una por súbita.
  79. Coixejar del mateix peu, loc. Tindre els mateixos defectes.
  80. Donar del peu alguna cosa, loc. ant. Renunciar ad ella, menysprear-la.
  81. Eixir en els peus per davant, loc. Ser tret mort dun lloc.
  82. Entrar en bon peu, loc. Escomençar be un assunt, negoci, etc.
  83. Estar als peus dalgú, loc. Estar totalment a les seues órdens, baix el seu poder.
  84. Estar en un peu en la porta o en lo carrer, loc. Estar a tall danar-sen o anant-sen.
  85. Estar en un peu en laire, loc. Estar en una situació insegura o en una posició inestable.
  86. Estar lligat de peus i mans, loc. No tindre llibertat per a obrar.
  87. Fer una cosa en el peu esquerre, loc. Fer-la malament i en mal resultat.
  88. Fer una cosa en els peus, loc. Fer-la malament, sense mirament.
  89. Llançar-se o tirar-se als peus dalgú, loc. Suplicar, agenollar-se davant dalgú per a implorar-li alguna cosa.
  90. No moure un peu, loc. No actuar, no tindre llibertat dacció.
  91. No posar els peus en un lloc, loc. No anar mai ad eixe lloc.
  92. No tindre cap ni peus, loc. Ser una cosa absurda o destrellatada.
  93. Posar ad algú el peu al coll, loc. Humiliar-lo, fer-li acceptar les condicions impostes pel vencedor.
  94. Posar una cosa als peus dalgú, loc. Oferir-li-la en homenage.
  95. Posar-ho tot en un peu, loc. Formar gran avalot o guirigall.
  96. Saber de quin peu coixeja, loc. Conéixer el caràcter dalgú, saber els defectes o vicis que .
  97. Ser més vell que lanar a peu, loc. Ser molt antiga una cosa.
  98. Tindre lànima als peus, loc. Estar molt acovardit, estar famèlic, deprimit, sense forces.
  99. Tindre un peu dins o estar en un peu dins, loc. Estar a tall dentrar en un lloc.
  100. Tindre un peu en la tomba o en el clot, loc. Estar prop de la mort.
  101. Tocar els peus en terra, loc. Ser realiste, tindre sentit pràctic.
  102. Tornar el peu arrere, loc. Desistir, retrocedir el camí seguit per a obtindre un fi al que es renuncia.
ref. Per chic peu, no cau lo cos. Peus que estan fets a anar, no poden parats estar.
Imàgens
Buscar Peus en:
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.