Diccionari General

Diccionari General de la Llengua Valenciana

2 coincidències per a Pa.

pa
(Contracció de per a.)
prep. vulg. Per a.
pa, -ans
(Del llatí pane, mat. sign.)
s. m. Aliment que resulta de còure en un forn una massa de farina, sal i rent. / Peça d’est aliment que pot tindre diferents mides, pesos i formes, que resulta de cada porció de massa que es cou en el forn. / Pa a seques, aquell que no du mescla o companage. / Pa adormit, aquell que es pasta i enrolla sense deixar-lo estovar en el llibrell de pastar. / Pa aflamat, aquell que es cou en el forn a una temperatura molt alta. / Pa alís o pa àzim o pa de pasta llisa, aquell que no du rent. / Pa d’ànimes, aquell que es fa en els remijons de pasta que deixen les dònes en el forn i que es ven més barat, destinant el producte de la seua venda a misses per les ànimes del purgatori o uns atres sufragis. / Pa assaonat, aquell que s’ha pastat molt i té la massa molt dura. / Pa bambo, aquell que es fa coent una massa molt fina feta de farina, oli, ous i sucre. / Pa beneït, aquell que es beneïx i repartix en la festa d’algun sant i que es considera beneficiós per a combatre certes malalties, en especial el mal de gola o coll, com ara el pa de Sant Blai / Pa bescuit o pa torrat en oli, aquell que es somet a cocció dos voltes. / Pa blanc, aquell que es fa en farina de forment refinada i sense segó, conegut també com a pa de la blanqueta. / Pa bufat, aquell que és molt esponjós i poc compacte. / Pa cremat, pa socarrat, pa d’aire, pa d’ou o pa en ous, aquell que es fa en una massa molt tova feta de farina de forment blancal, ous i sucre, i es menja, principalment, per Pasqua florida. / Pa cuit a la llar, aquell cuit en el brasil del fòc. / Pa d’agulles o pa en agulles, aquell que es fa pastant una massa a la que s’afigen agulles, vidres i verí per a matar gossos; matacà. / Pa de barra, aquell al que se li dona forma allargada, sent més gros en lo mig que en les puntes. / Pa de casa o pa casolà, aquell que es pasta en casa. / Pa de civada o pa de dacsa, aquell que es fa en farina de civada o de dacsa, normalment en époques d’escassea de forment. / Pa de cantons, aquell que té la part superior de forma triangular en una costra en cada cantó o àngul. / Pa de forment o pa de blat, aquell que es fa completament en farina de forment o blat. / Pa de galeres, pa sense rent que es fa per a aliment de mariners; galeta. / Pa de mestall o pa de mesclat, aquell que es fa en la barreja de dos farines diferents. / Pa de mòle, aquell que es cou al forn dins d’un mòle i pren la forma d’este, generalment quadrada. / Pa de munició, aquell que s’elabora en els forns militars per a aliment de la tropa. / Pa de noces, aquell que es servix en un convit nupcial; fig. Se diu del tracte tendre i carinyós que es tributen els novençans. / Pa de pataca, aquell que té un tall al mig. / Pa de prima, aquell que no és de roll. / Pa de puja, aquell que els clients del forn li donen al forner i que es ven més barat als pobres. / Pa de segó o pa de gos, aquell pa de segó que els pastors donen als gossos. / Pa de Viena, aquell pa menut i mollet, en molt de sabor i elaborat en un poc de manteca. / Pa del dia, aquell que s’ha fet el mateix dia en que es menja. / Pa del dia abans o pa d’ahir, el que no està esponjós perque ha passat un dia des de que ixqué del forn i està correjós, pero no dur. / Pa dur, aquell que s’ha fet un o més dies abans del dia en que es menja. / Pa en oli i sal, aquell menjar consistent en una llesca de pa en oli i un poc de sal. / Rel. Pa eucarístic o pa de vida, se diu de l’hòstia consagrada. / Pa florit, aquell que s’ha cobert de verdet per l’humitat o l’excés de temps passat. / Pa fressat, aquell que és molt blanc i de tres costres. / Pa i aigua, règim d’alimentació consistent exclusivament de pa eixut i aigua clara, excloent tots els demés aliments, i que es considera pròpia de presoners o penitents. / Pa integral, aquell que es fa en farina integral, en totes las parts del gra. / Pa moll, aquell que és fàcil de mastegar per estar tendre. / Pa moreno, aquell que s’ha fet en la farina de tot el forment, sense llevar-li el segó. / Pa rallat, aquell que és dur i es ralla per a reduir-lo a miquetes menudes; sol utilisar-se per a empanar. / Pa redó, aquell al que se li dona forma circular o redona. / Pa reganyat, aquell que s’obri dins del forn quan està coent-se. / Pa solsit, aquell que està massa cuit. / Pa tallat o pa de talls, aquell al qual se li fan alguns talls o senyals en la part superior, antigament se fea per a que el propietari el poguera reconéixer, ya que la gent pastava el pa en casa i el duya a còure al forn. / Pa ullat, aquell al que se li fan ulls o forats quan se cou. // ant. Cereals i, principalment, forment. // Aliment. // Massa consistent de qualsevol cosa, que es pareix al pa de farina. // Pa de porc, planta de la família de les primulàcees, de l’espècie Cyclamen balearicum, de raïl tuberculosa, fulles ovalades i flors blanques i rosenques. Creix en llocs ombrius, florix en març o abril i els porcs se mengen els seus tubèrculs; també es denomina pamporcí. // Pa o vi, joc de chiquets consistent en banyar en aigua o saliva una de les cares d’una pedra, la qual se llança per l’aire i, en caure, se guanya o pert depenent de la cara que quede cap amunt. // El pa, pa, i el vi, vi, loc. Les coses clares i en franquea. // Fer un pa com unes hòsties, loc. Fer una obra calamitosa, fer un gran desbarat. // Menjar-se el pa d’algú o en alguna casa, loc. Ser familiar o estar mantengut per algú. // Menjar-se el pa dels jóvens, loc. Viure un vell mantengut per algú, sense treballar, a les costelles d’un atre. // Necessitar una cosa com el pa, o necessitar una cosa com el pa que es menja, loc. Tindre una necessitat molt gran, precisar una cosa. // No demanar pa o no menjar pa, loc. No ser costós, no costar diners, no produir despeses. // No guanyar-se el pa que es menja, loc. No tindre molts ingressos, no treballar prou per a guanyar-se u la vida. // No haver pa partit, loc. No haver motiu de discòrdia, existir unanimitat en un acort. // No menjar-se el pa debades, loc. No viure a costa d’una atra persona, guanyar-se u la vida. // No saber lo que és pa de dolor, loc. No saber lo que és patir de veritat. // Pa i formage, loc. Joc de chiquets. // Pa i galtó, loc. Joc de chiquets. // Repartir una cosa com a pa beneït, loc. Repartir una cosa en porcions chicotetes. // Ser de pa i porta, loc. dialect. Ser una persona fluixa. // Ser de pa i raïm o ser de pa i meló, loc. Ser senzill, de poca importància. // Ser el nostre pa de cada dia, loc. Ser una cosa corrent, habitual. // Ser més llarc que un dia sense pa, loc. Ser una cosa de molta duració. // Ser pa i mel, loc. Estar un menjar boníssim, ser una cosa excelent. // Ser un tros de pa o ser de pa beneït, loc. Ser molt bona persona. // Tindre el pa assegurat, loc. Tindre assegurats els ingressos necessaris per a tota la vida. // Tindre pa per a dies, loc. Estar obligat o estar subjecte a una dificultat o a un castic que es preveu de gran duració. // Quedar-se sense pa ni coca, loc. Quedar-se sense una cosa ni l’atra, quedar-se sense res.
ref. El pa moll, embafa el coll. El pa en oli i sal, mai pega mal. El pa i el vi, fan més curt el camí. Pa dur, el que un burro en puga dur. A on no hi ha pa, tot són badalls. Bon pa i bon vi, arre rossí. El pa de veïna és medicina. Pa comprat, no en menja el gat. Qui guanya el pa i es juga el vi, pert el pa i el vi. Pa de taverna, ni farta ni governa. A l’enfornar se fan geperuts els pans. Qui ni pa ni oli té, passa un mal giner. Abril rigorós, pa i vi abundós. Fret en abril, no faltarà pa ni vi. Guarda pa per a maig i tot l’any en tindràs. Guarda pa per a maig i llenya per a abril. L’aigua per Sant Joan, al pa i al vi causa dany. Si per Sant Joan plou, ni vi ni pa tou. El pa tallat (o llescat), sense vergonya és menjat. A falta de pa, bona és la coca.
  • Les accepcions que són arcaismes, dialectals o localismes estan indicades per les abreviatures ant., dialect. i local. respectivament. En eixos casos és recomanable considerar l'us de les formes modernes indicades.